Trampa amb el níquel a la Borsa de metalls de Londres

És l’eYuan el nou bitcoin?
21 de Gener de 2022
Per què no baixen els preus dels contenidors?
5 d'Abril de 2022

La setmana passada, espectacle al London Exchange Market (LME), el mercat més important del món per al comerç de metalls, utilitzat com a referència per als preus dels metalls a tot el món. Es va veure com la mà invisible d’Adam Smith de vegades es torna boja. I que les grans empreses sempre guanyen, a costa de les petites empreses i petits traders si cal.

El níquel és un dels metalls bàsics comercialitzats a la LME. Sempre ha estat important (s’utilitza per fabricar acer inoxidable), però la seva importància augmenta amb la revolució del vehicle elèctric, perquè s’utilitza per fabricar bateries. Com podem veure al gràfic històric a continuació, el seu preu sol oscil·lar entre 10.000 USD/TM i 25.000 USD/Tm. Va experimentar una gran volatilitat al voltant de les crisis del 2007, arribant puntualment als 50.000 USD/Tm a la part superior de la bombolla abans de baixar ràpidament.

nickel historical chart

Aquestes últimes setmanes, havia anat augmentant sostingudament a causa de la guerra a Ucraïna. Rússia produeix al voltant del 10% del níquel, de manera que els traders temien que les sancions reduïssin l’oferta, augmentant el preu. Era raonable esperar un augment constant durant les properes setmanes, al voltant dels 30.000 USD/Tm. Però el mercat es va tornar boig. A causa de diversos motius (traders nerviosos, especulació…) el 4 de març els preus del níquel van passar de 29.000 USD a… 100.000 USD, i després van baixar a 50.000 USD.

Aqui entra Tsingshan Holding Group, de Whenzhou (sí, AQUELLA Wenzhou). Fundat el 1988 i de propietat privada, és el productor de níquel més gran del món. Com fan moltes empreses fabricants de matèries primeres, venen futurs de níquel al LME per garantir els ingressos.

Ràpidament, quan vens un futur de níquel, crees un contracte per vendre níquel a l’altra part a un preu específic en una data posterior. Imaginem que el preu del níquel és actualment de 20.000 USD. I Tsingshan obté beneficis amb un preu de níquel superior a 10.000 USD (perquè si el níquel (Ni) esta per sota de 10.000 USD,  els costos són més alts que els ingressos i l’empresa perd diners). Per assegurar-se que són rendibles, poden vendre futurs per a la producció de tot l’any, a 15.000 USD. Així, s’asseguren de tenir beneficis aquell any, independentment del que faci el preu del níquel.

Per descomptat, tot es complica quan els comerciants i les empreses utilitzen els futurs per especular, no per protegir-se de les caigudes de preus.

La qüestió és que quan el preu va augmentar tant, Tsingshan es va quedar atrapat amb una pèrdua de 8.000 milions de dòlars. Que, per descomptat, no podia pagar, així que probablement l’empresa hauria de fer fallida. Els reguladors, LME i funcionaris xinesos es van afanyar a intentar trobar una solució. Finalment, van acordar cancel·lar totes les operacions del dia. Sí, estem perdent, així que cancel·lem tot el que ha passat avui. Com si compres accions, baixen molt i dius “ho sento nois, estic perdent, ja no m’agraden aquestes accions” i accepten fer veure que mai no l’has comprat.

No se sap si Tsingshan està obtenint beneficis amb altres operacions realitzades a la LME. Podeu endevinar la resposta…

Tot plegat, a la merda el mercat just, a la merda els petits inversors que van fer beneficis apostant el contrari que Tsingshan. Una manera meravellosa de dissipar la idea que els mercats estan manipulats i els poderosos sempre guanyen. Bona feina nois.

El director executiu de LME, Matthew Chamberlain, deixarà la seva feina aviat per treballar a l’empresa d’apostes de criptomonedes Komainu. No és una broma, ho podeu buscar. Li desitgem la millor de les sorts.

En una nota totalment no relacionada, el LME és propietat de Hong Kong Exchanges and Clearing.

Marc Torras

NOTA: no tinc cap operació oberta al LME ni he perdut diners de cap manera amb aquesta decisió del LME. Simplement, em sembla increïble que un mercat pugui estar descaradament tant esbiaixat a favor dels grans, i que la premsa d’aqui gairebé no en parli….  🙁